Els meus millors records estàn allí….nits de terror, nits de situacions límits (que mal te ho ferem passar…eh Laura Paredes ?, les reunions d´educadors a la llum de la lluna i amb la garrafeta de mistela que ens regalaba Don Juan…, tirolines i rappels que montaven Guille y Juanjo…nits de foc i dançes a la explanada…, els arreglos que li feiem a Santa Catalina i a les seues ofrenes…, les revisions de caps el primer dia de campament a les taules…, quan posavem als xiquets en fila i els mediem per a baixar-los el empachament de quatre ó cinc díes, recordeu, Gloria i Rosa la nit que Guille ens va ensenyar a medir?).
Però el meu xicotet homenatge és per a LA CREU del final de les tendes… Si eixa CREU parlara!!!, Cuàntes confesions haurà escoltat?. Secrets entre amics que es guardaràn per a sempre, històries d´amor ¿no, Natxo? I de desamor…, plantejaments de vida, de futur, discusions i moltes, moltes reconciliacions…Ahí tenies sempre a Camilo per anar a LA CREU a parlar…
Un espai perfecte, LA CREU de pedra envoltada pels escalons i una ullada al cel per a contemplar la pluja d´estrel.les…(mira si els Juniors ja erem listos en triar zones d´acampada, que anys deprés, posarem l´observatori astronòmic,…i nosaltres ja estavem farts de vore les constelacions!). Ahí quedarán per sempre aquelles coses que ens varem dir, paraules que feren molt de bé i altres molt de mal, però tots varem creixer poquet a poquet amb un Estil de Vida únic, amb Jesús representat per esta CREU. Donem-li gràcies per haber-nos brindat l´oportunitat de viure aquells gloriosos dies i per ser el que som hui per hui.
I com no, gràcies a tots vosaltres. ¡SEMPRE UNITS!
Dori LLàcer
La creu? eeeeehhhh, a si si, ja recorde si, per culpa d'ella va ser que....., i dius que si parlara? Dona tampoc sera molt presis, no? jejejejeje...
ResponderEliminarLa veritat es que no puc mes que recordarla ...., per a bé, mal pensats que sou uns mal pensats.
Molts bons records si senyora, molts i bons.