SI EIXA CREU PARLARA… per Dori

Sens dubte, estareu d´acord amb mí que un dels llocs més volguts per tots els que varem viure aquells anys, és L´Ermita de Santa Catalina d´Aras d´Alpuente (ara, Aras de los Olmos). Durant cinc anys aproximadament aquest lloc emblemàtic era la segona casa dels Juniors de Sant LLuís. Allí anavem de campament, de convivencia de Cuaresma, sols els educadors, amb monitors, d´acampada de Pascua, de Nadal (que una nit baixaren tant els termòmetres que varem dormir a la cuïna al voltat del foc, haviem estat a -10º), a preparar el curs següent, etc. Fins i tot anavem per “Santa Gana”, com aquella volta que pujarem al R5 de Mª Carmen Benavent, Manolo i ella, darrere Rosa, Gloria i jo i al supermaletero tots els trastos per al cap de setmana…i un paquet de Lucky sense boquilla…

Els meus millors records estàn allí….nits de terror, nits de situacions límits (que mal te ho ferem passar…eh Laura Paredes ?, les reunions d´educadors a la llum de la lluna i amb la garrafeta de mistela que ens regalaba Don Juan…, tirolines i rappels que montaven Guille y Juanjo…nits de foc i dançes a la explanada…, els arreglos que li feiem a Santa Catalina i a les seues ofrenes…, les revisions de caps el primer dia de campament a les taules…, quan posavem als xiquets en fila i els mediem per a baixar-los el empachament de quatre ó cinc díes, recordeu, Gloria i Rosa la nit que Guille ens va ensenyar a medir?).



Però el meu xicotet homenatge és per a LA CREU del final de les tendes… Si eixa CREU parlara!!!, Cuàntes confesions haurà escoltat?. Secrets entre amics que es guardaràn per a sempre, històries d´amor ¿no, Natxo? I de desamor…, plantejaments de vida, de futur, discusions i moltes, moltes reconciliacions…Ahí tenies sempre a Camilo per anar a LA CREU a parlar…

Un espai perfecte, LA CREU de pedra envoltada pels escalons i una ullada al cel per a contemplar la pluja d´estrel.les…(mira si els Juniors ja erem listos en triar zones d´acampada, que anys deprés, posarem l´observatori astronòmic,…i nosaltres ja estavem farts de vore les constelacions!). Ahí quedarán per sempre aquelles coses que ens varem dir, paraules que feren molt de bé i altres molt de mal, però tots varem creixer poquet a poquet amb un Estil de Vida únic, amb Jesús representat per esta CREU. Donem-li gràcies per haber-nos brindat l´oportunitat de viure aquells gloriosos dies i per ser el que som hui per hui.

I com no, gràcies a tots vosaltres. ¡SEMPRE UNITS!

Dori LLàcer