Records

Recorde com si fora ahir el meu primer dissabte de vesprada en els Juniors de Sant Lluís. Diferent poble, diferent parròquia, educadors desconeguts, sense quasi xiquets...
Jo venia a Torrent a tirar una mà perquè faltaven educadors, però així i tot hi havia dissabtes que érem més educadors que xiquets; era desesperant, almenys per a mi.
Per què seguírem? Com continuàrem? Doncs, ja ho sabeu. Les forces no eren sols les nostres, com les ganes, la constància, les hores...
Crec que és la més gran lliçó que he aprés, perquè la vaig viure: quan nosaltres ho donem tot per perdut, quan pensem que no hi ha eixida, Jesús ens acompanya i ens dóna forces.
D'açò ja fa més de 10 anys i alguns d'aquells pocs xiquets i xiquetes ara són educadors.
Gràcies a tots i gràcies a Déu per arribar als 40!

SEMPRE UNITS!

EEEEL POOOOLLLLOOO!!!!

Rafa ha enviat un correu demanant a antics educadors ajuda per a fer una ambientació sobre les dances que es feien abans i ara. Jo no soc especialista en el tema i no puc aportar molt, però vaig a fer un llista dels educadors que crec que millor han "treballat" el tema al centre:

• 
  
  Sergi té que ballar "tu cuerpo se mueve como una palmera...".


• 
  
  Nacho ha de fer el seu clàsic (uno de tants) "el tiburón" encara que podria fer "el pollo" i equivocarse en "el tio Pep" per ser fidels a la realitat.


• 
  
  Ningú ha fet el borrego en "la vaca flaca" com Paco Carratalà. Lo de Nacho era pura còpia.


• 
  
  Kassola va inventar "el baile de la fruta" fins i tot el varem exportar. Espere que Bajoqueta Rock no ens demane drets d'autor.


• 
  
  Mª Carmen Ortí (si, no estic de conya) deuria fer "soy una Taza" , un gran clàsic que jo mai he comprés molt.

Ale, curreu un poquet i completeu la llista.

P.D.: Heu pensat alguna volta en la lletra de aquestes cançons? Què volen dir? Què significa "aram sam sam" "chu chu hua" "òyeme bululu"? es un idioma secret? Què estem ensenyant als nostres fills?

CONVOCATÒRIA OFICIAL: EL DIAMOND

El divendres 27 estem convocats al primer acte del 40 aniversari, la taula redona. Em fa molta il·lusió anar i participar, recordar temps passats i vore cares conegudes. Em pareix molt positiu tot el que esteu (o estem) fent.

Però pensant que ès divendres (com tants divendres) i tenim un asunt del junior (com tants divendres) he recordat el ">Diamond (com tants divendres).

Durant una etapa prou llarga de la meua vida el Diamond era un element més en el dia a dia del centre. Granjero, Torrentí, Marinero... Tots el divendres quedàvem per sopar i acudir després a la reunió amb millor cara. A vegades erem tres o quatre, altres vegades tot l'equip d'educadors. Ara en el pas del temps crec que va ser molt útil per a fer equip i estar a gust junts. Tant a gust que Salvador ens mirava amb desesperació quan arribavem a i vint pasades. Espere que heu recorde amb carinyo i sense rencor.

Per això, ahí va aquesta proposta. A tots els que pasareu algún divendres pel Diamond, o al que tinga ganes simplement, El divendres 27, Mamen i Jo, con permiso de la autoridad (Carles) i si el tiempo no lo impide (la crisis) , estarem a les 19:15 en el Diamond fent-se una cerveceseta i demanant uns bocates per a portar. El Diamond ja no és el que era, no està Julio ni Vicent, no podem quedar-se a sopar, però a pesar de tot, podem celebrar els temps passats. I no arribarem tard, Salvador!!

LA PRIMERA PICÀ

Ja fa uns anys, sense voler, vam instaurar una costum que fins a hui es manté als campaments.
Al campament de Mas Blanco (any 2000) Nico i jo vam baixar al poble a comprar unes coses d'intendencia amb la furgoneta del joven castor. Per cert, com anava limitada la furgona, era més lenta que una tortuga en les pujades.

Després de fer-nos un aperitiu vam anar a la tenda de Mora de Rubielos a comprar el que ens feia falta. Vam passar per la secció de conserves i vam dir: -ostras tio!! comprem una llauna de "berberejos"? Bueno, la cosa es lià i quan es donarem comter portavem llaunes com si vinguera guerra. No sabiem si lis agradaria la compra que haviem fet.
En fin, vam anar cap al campament i per la nit vam triomfar més que l'allioli. La gent estava flipant!! Crec que el fet que no portarem cuiners, va influir prou.
Crec que als que estaguerem ahí ens va marcar prou...jejeje!!

Xavi Llópez

SEMILLAS, NO FRUTOS...

Segur que moltes vegades, al fer una activitat o al tornar a casa després d'un dissabte hem pensat: "açò no aprofita per a res, és predicar en el desert, no va servir de res, no escolten, no lis arriba dins..." Jo he tingut eixa sensació i he escoltat a molts educadors expressar-ho.

Per què pensem que el nostre esforç no serveix?

Perque equivoquem la nostra función com agents de pastoral. La nostra misió no és replegar els fruits que donen els xiquets, és sembrar la llavor de l'Evangeli per a que cresca en ells. És com el que planta una llavor de pi en el camp, amb tota la il·lusió però amb la seguretat que mai disfrutarà de la seua ombra.

Recordes quan tú eres el xiquet? Qui eren els teus educadors? Els recordes? Quina era la teua actitud en el centro? Pensa que segur que el teus educadors eixien cada dissabte pensant: "açò és predicar en el desert"

Però resulta que, anys després, quan els teus educadors ja no estan centre i carreguen en la xiocoteta insatisfacció de no haver aconseguit tot el que esperaven, l'arbre dona frits i eixos brutos que pasaven de tot comencen a invertir temps i ganes en anunciar l'Evangeli.

Pensem en estes coses quan ens arribe el cansament i la decepció.

De part de Rut…

Hola xiquets!!!

Ja m’ha picat a mi el gusanillo d’escriure en este blog per a contar alguna coseta, encara q li he de reconeixer a Nacho, q la redacció de lo del meu germà es meua, jeje.

Bueno, jo no vaig a entrar en la guerra de fotos (encara que estic d’acord en Nico que el directe de la foto de Rafa va ser millor), a no ser que m’ataquen personalment, eh? Entonces no tindre un altre remei q vengar-me, jeje.

Jo volia recordar una anècdota protagonitzada per un seminarista (actualmente retor), que estiguè de pastoral en la nostra parròquia, es tracta de Fransisco, s’enrecordeu d’ell veritat?

Be, pues, estant de campament en Benageber, una nit, després de la reunió d’educadors, vam fer la tradicional picaeta de berberechos, i mentres menjabem, charrabem,… es sent a Fransisco dir: Podeu pasar la coke? Be, tots, es quedarem flipant i pensant ¿Qué diu este?, be es referia a la coca-cola, i crec que mes li valguera no haver-ho dit perque crec que a dia de hui encara li tirem encara lo pijo que es per a referir-se a la coca-cola.

PD: Per cert, crec q n’ hi han unes fotos de Fransisco en el Gulliver, qui les tinga, aixo es digne de ser publicat.

ELS ARXIUS SECRETS...

Família, és el moment de traure de l'armari els arxius secrets.

Kassola, no està bé burlar-se de les fotos del demés. Això no és el que et varen ensenyar els teus educadors...

El problema de ser jove és que et poses davant d'una càmera de fotos sense pensar en que molts anys després algú farà un blog i tot el ciberespai admirarà la teua capacitat de fer el borrego.

Ho sent, Nico, però és en defensa pròpia.

P.D.: Nacho, Josele, porteu-se be que els meus arxius són molt perillosos...

De part de Josele….

HOLA AMIGOS!

Que feos sois no, pero como sois tan feos, ¡ala tio!
Be crec que recordeu algunes de les frases mitiques que els meus amics i jo vam posar de moda durant alguns campaments, jeje.
He vist que la penya esta escribint cosetes i jo volia fer una menció especial a un succes que te com a protagonista al meu cosí Nacho Burguera. Era una acampà de pascua en chulilla (la meua germana ma dit que era la del tio Caliu), alli, de punta mati, estavem charrant els amics, Jaume, Pedro i jo, montant escandalera i de repent, puja Nacho a l’habitació i ens pega una super bronca. I nosaltres, el que ferem va ser burlar-se d’ell dient buf, buf. En eixe moment Nacho entra en cólera i diu: Se te va a acabar el buf i el baf chavalin!!! i ens trau a correr.
Esta frase de Nacho va ser molt recordada durant els següents anys, veritat que tots s’enrecordeu???

Otra del Kassola!!

Ye xicotius!!!!
Hoy quiero hacer un homenaje a una propuesta incomprendida por el equipo de educadores durante muchos años….
Corría un año que no se si Mamen o Salva (no sé quién era el jefe de centro), estábamos organizando las actividades que podíamos hacer relacionadas con fallas, eran los inicios de las paellas y “cremà” de la fallas en el “pati de les escoles”; de pronto una propuesta de Vicent Burguera…
-Ye nano i perquè no fem un rocodromó en la paret del altar que dona al pati de les escoles?
Bueno sin palabras….
Creo que cuando hicieron el campamento de benageber volvió a insinuar algo…
Ni que decir tiene que cuando hicieron la obra nueva de la parroquia se volvió a insistir…

P.D. Vicent suposem que açò es sofreix en silenci… com les hemorroides!!!!
N.B. algú s’enrecorda o soles es cosa meua....