CAMPAMENT “PENYAGOLOSA 93” per Dori

Hola a tots. Vos convide a tornar enrrere 16 anys…¿16 anys?...Sí, al inici del campament de Penyagolosa 93. A vore qui recorda aquell primer dia catastròfic de l´estiu de 1993.

L´any anterior haviem acordat amb el retor de Vistabella del Maestrazgo que ens deixava la zona d´acampada al costat del Santuari de Sant Joan per a fer el campament d´estiu de Juniors. I allà que varem montar un campament “de categoría” i ho pasarem fenomenal.
Com que varem quedar tan contents amb la xicoteta instalaciò prestada (cuïna, cuarto de material, etc), a l´any següent tornarem a parlar amb el retor i….sense problemes… podiem tornar a fer el campament.

Ara ve lo bò. Pujarem un dia abans amb el camió a portar els utensilis de cuïna, colxonetes, material, tendes, etc. I amb un Ford Fiesta negre llogat per a les tasques de Intendencia, i per la nit teniem tota la instalaciò feta: les tendes montades, les colxonetes dins, els motxileros… ¡Qué guai que havia quedat tot ¡

Al dia següent va pujar l´autobús amb els xiquets i la resta d´educadors i per la vesprada, quan tots estavem organitzats ….¡SORPRESA! ¡LA GUARDIA CIVIL!
- …¿Qué pasa Sres. Agentes? …
- ¿Con qué permiso han acampado ustedes aquí? Esto es una zona privada del Santuario y no se puede acampar, además han de tener el permiso de Conselleria…disponen de 24 horas para desalojar el campamento.
- Pero si el cura nos ha dado permiso, porque pertenece a la parroquia…
(A dia de hui he de donar les gràcies a la Benemérita perquè encara i tot ens deixaren fer la primera nit)
¡ Ay, mare… i ara que fem amb tots els xiquets... tindrem que cridar a l autobús per a que vinga a replegar-nos i tornar a Torrent…I no recorde com, algú ens va comentar que a la part de dalt, a la “Lloma del Mig” estaven els Scouts de Castelló i com que no s´havien apuntat massa gent, els sobrava part de la zona d´acampada i que podiem montar de nou el campament.

Allà que anarem. En un matí desmontarem tot i amb el Ford Fiesta, més carregat que un burro, ho traslladarem tot, el material, les casoles de cuïna, el menjar, això sí, els que eren xiquets es portaren com uns verdaders campions, ja que cadascú portava a l´esquena la seua motxila i a les mans la seua colxoneta …¡ah, i camp a través cap a l áltra lloma!

I ara vos preguntareu… ¿on estava el retor ?. Pareix ser que havia anat de vacances al seu poble, i clar, …no li podiem cridar al movil…era l´any 1993…


Un fort abraç.
Dori LLàcer