Vale, anem a vore…
Primeramente y antes de hacer alusión especial al la foto de Rafa Más con el traje intergaláctico de la chaqueta de Maribel, que no hace justicia al directo que fue muchísimo mejor; supongo que la colgaría Rafa sino menuda pu…
Bueno pero si la cosa va de anécdotas he de contar algunas:
Empiezo presentando mis respetos a la linterna del “joven castor” los que estuvimos allí en el Más Blanco sabemos su importancia.
Quería hacer una mención especial a una anécdota cometida y con el papel principal (lo nominaremos para el Oscar) de Nico Manzano (en normalitzat Nico Pomer);
Era una acampada en Ador, iba de ¿ANDE ESTA WALLY?, después de una requisa a los niñ@s de dulces, golosinas, galletas, fuet, jamón serrano con pata….era una barbaridad de comida, recuerdo que en la sala donde nos reuníamos estaba el suelo lleno de bolsas; había que tomar medidas. Nico se lanzó con una chapa “im presionante” con razón, pero tuvo un final inesperado:
Al finalizar la chapa Nico lanzándose la mano en el pecho dice:
- si aço és ser junior?... (tensión)
Sigue palpando su pecho buscando algo y corta la tensión diciendo:
- ara torne!!!
Nico sale corriendo y cuando vuelve lo hace con la pañoleta en la mano (que era lo que estaba buscando) y la arroja sobre las bolsas de comida.
Bueno supongo que os sonara pero para futuros educadores la pañoleta hay que llevarla siempre dispuesta y preparada (y más aludiendo al espíritu junior).
P.D. Este texto esta realizado en la “lengua del imperio” en homenaje al tiempo que Nico Manzano fue el secretario del centro…
N.B. Nico però tot aço és de “BONROLLO”
viernes, 27 de febrero de 2009
jueves, 26 de febrero de 2009
LA MILLOR ANÈCDOTA
Hola a tots!!
M'agradaria començar un tema en aquest blog d'aniversari.
Nacho em feia reflexionar sobre el que significa 10, 15 o 18 anys en el juniors. Sens dubte, són moltes vivències i grans moments. Una experiéncia que ha marcat la nostra vida.
Les reflexions metafísiques anem deixar-les per a ell que té més rollo.
El que jo volia saber és: Quina ha sigut la millor anècdota que has viscut en el juniors? Quin ha sigut el moment més divertit?
Vaig a contar la meua anécdota. Els que la recorden saben que és la millor:
M'agradaria començar un tema en aquest blog d'aniversari.
Nacho em feia reflexionar sobre el que significa 10, 15 o 18 anys en el juniors. Sens dubte, són moltes vivències i grans moments. Una experiéncia que ha marcat la nostra vida.
Les reflexions metafísiques anem deixar-les per a ell que té més rollo.
El que jo volia saber és: Quina ha sigut la millor anècdota que has viscut en el juniors? Quin ha sigut el moment més divertit?
Vaig a contar la meua anécdota. Els que la recorden saben que és la millor:
Disaabte després de missa. Nacho eixe any era clavari del rosari. No té millor idea que portar cohets. Quan pujem a netejar la sala d'educadors, Nacho i Jose Luis (el negre), proben els cohets desde la finestra de la sala (no lo prueben en sus casas). Germán, seminarista de Pastoral en la Parròquia, li demana a Nacho: Puc tirar jo? Dit i fet, Germán s'encara a la finestra i Nacho li enxufa el cohet. En eixe precís moment, Don Juan, que havia vist el fum i sentit el cohet, entra cridant per l'escala, molt enfadat. Tots els educadors desapareixen morts de risa pel balcó i el material. Desde qualsevol racó es podia sentir a Don Juan dient: "¡Pero German!, ¡pero German!" i German agarrat al cohet sense poder soltar-lo i pensant: Qui me manaria a mi...
miércoles, 25 de febrero de 2009
Nacho Burguera
Hola a tots/es.
En primer lloc enhorabona a tota la gran família que formen, o formarem, part en el Júnior de Sant Lluís, sobretot als què feu possible este bloc, com ja vaig comentar em pareix fantàstic esta manera de compartir experiencies.
L'altre dia vaig comentar amb un antic educador este tema del 40 aniversari, i el primer que em comenta; "che, dels 40 anys, jo vaig estar 15", açò va fer pensar en els anys que jo vaig pasar al júniors i efectivament des de xicotet fins a bén jove, també van molts anys, sobre 16 o 17anys, i açò representa mitja vida per a mi.
Desde la reunio que vaig tindre l'altre dia en el centre per a preparar la taula redona, vaig proposar este bloc perquè tots compartirem "batalletes" o millor dir experiencies i anecdotes que tots em viscut d'una manera o una altra, per a recordar entre tots i reencontrarse amb elles, en estes activitats que ens presenten. Estic segur, que tal com diu el lema "40 aniversari camí de vida, camí de fe" el júnior a supòsat açò per a tots els que d'alguna manera o una altra em treballat per ell. Vivencies de qualsevol tipus, infantils, juvenils i parelles que hui son famílies formades a partir de coneixers en el Júniors, com es el meu cas, i el de molts.
No es poc el que hem disfrutat i viscut al Júnior de Sant Lluís, moltes d'estes coses ens han fet com hui som, persones obertes a la realitat social i critiques amb el que ens rodeja, amb una clara vocacio de donar-se als demés desinteresadament.
Per tot açò vos invite a compartir alguna de les els vostres experiencies personals, les meues experiències van ser inumerables, com també va ser la gent que vaig conéixer, que hui veig i les que no veig i guarde el seu record, amb gran estima.
BATALLETA PERSONAL:
Jo recorde el meu primer campament als 8 anys, amb el cant de “Camisas verdes”, la lletra em be ara a la memòria deia així;
“Son amigos nada más, de los montes bajaran,
llevaran camisas verdes, y el honor no les faltara…..”
(no patiu que no recorde mes, la meua neurona no dona per a molt de mes)
No se si tots estareu d'acord amb què les lletres han cambiat en poc el seu crit de compromís i vinculacio al moviment, esta vindria a comparar-se a la que uns anys depres cantabem;
“Froto mis ojos, es un cuento real, soy un Junior y debo amar, Jesús me quiere no le puedo fallar, juntos empecemos a andar, unete conmigo a cantar…….”
(increïble peró cert….)
Si les cançons les redorde amb gran sentiment, i em transporten a epoques pasades, on mes s'ha cantat a sigut als campaments, acampades, excursions, que sempre han sigut les meues preferides. Dels meus primers campaments l'activitat millor considerada erá “asalto al castillo”, "el juicio del zorro", "la nit de terror", la més “informativa” els marujils, (diari dels cotilleos que solien ocurrir en els campaments), recorde en el campament del any 1991 en Aras de Alpuente, vaig coneixer a Laura, ara es la meua dona. Ella i jo varem ser protagonistes d'un d'aquells cotilleos. Pareix ser que la redactora estaba ben informada, jejejeje. Recorde els diplomes acreditatius de aquell campament varem ser:
- "A Nacho por llegar y besar el Santo"
- "A Laura por IGNACIANA"
(Espere vore algú per a que meu explique, per que encara no els entenc........)
(Seria per Sant Ignaci 31 Juliol que va ser quant acaba el campament???!!!)
I fins a ací el meu rotllet, ara vull el teu, compta'm, compta'm.......
En primer lloc enhorabona a tota la gran família que formen, o formarem, part en el Júnior de Sant Lluís, sobretot als què feu possible este bloc, com ja vaig comentar em pareix fantàstic esta manera de compartir experiencies.
L'altre dia vaig comentar amb un antic educador este tema del 40 aniversari, i el primer que em comenta; "che, dels 40 anys, jo vaig estar 15", açò va fer pensar en els anys que jo vaig pasar al júniors i efectivament des de xicotet fins a bén jove, també van molts anys, sobre 16 o 17anys, i açò representa mitja vida per a mi.
Desde la reunio que vaig tindre l'altre dia en el centre per a preparar la taula redona, vaig proposar este bloc perquè tots compartirem "batalletes" o millor dir experiencies i anecdotes que tots em viscut d'una manera o una altra, per a recordar entre tots i reencontrarse amb elles, en estes activitats que ens presenten. Estic segur, que tal com diu el lema "40 aniversari camí de vida, camí de fe" el júnior a supòsat açò per a tots els que d'alguna manera o una altra em treballat per ell. Vivencies de qualsevol tipus, infantils, juvenils i parelles que hui son famílies formades a partir de coneixers en el Júniors, com es el meu cas, i el de molts.
No es poc el que hem disfrutat i viscut al Júnior de Sant Lluís, moltes d'estes coses ens han fet com hui som, persones obertes a la realitat social i critiques amb el que ens rodeja, amb una clara vocacio de donar-se als demés desinteresadament.
Per tot açò vos invite a compartir alguna de les els vostres experiencies personals, les meues experiències van ser inumerables, com també va ser la gent que vaig conéixer, que hui veig i les que no veig i guarde el seu record, amb gran estima.
BATALLETA PERSONAL:
Jo recorde el meu primer campament als 8 anys, amb el cant de “Camisas verdes”, la lletra em be ara a la memòria deia així;
“Son amigos nada más, de los montes bajaran,
llevaran camisas verdes, y el honor no les faltara…..”
(no patiu que no recorde mes, la meua neurona no dona per a molt de mes)
No se si tots estareu d'acord amb què les lletres han cambiat en poc el seu crit de compromís i vinculacio al moviment, esta vindria a comparar-se a la que uns anys depres cantabem;
“Froto mis ojos, es un cuento real, soy un Junior y debo amar, Jesús me quiere no le puedo fallar, juntos empecemos a andar, unete conmigo a cantar…….”
(increïble peró cert….)
Si les cançons les redorde amb gran sentiment, i em transporten a epoques pasades, on mes s'ha cantat a sigut als campaments, acampades, excursions, que sempre han sigut les meues preferides. Dels meus primers campaments l'activitat millor considerada erá “asalto al castillo”, "el juicio del zorro", "la nit de terror", la més “informativa” els marujils, (diari dels cotilleos que solien ocurrir en els campaments), recorde en el campament del any 1991 en Aras de Alpuente, vaig coneixer a Laura, ara es la meua dona. Ella i jo varem ser protagonistes d'un d'aquells cotilleos. Pareix ser que la redactora estaba ben informada, jejejeje. Recorde els diplomes acreditatius de aquell campament varem ser:
- "A Nacho por llegar y besar el Santo"
- "A Laura por IGNACIANA"
(Espere vore algú per a que meu explique, per que encara no els entenc........)
(Seria per Sant Ignaci 31 Juliol que va ser quant acaba el campament???!!!)
I fins a ací el meu rotllet, ara vull el teu, compta'm, compta'm.......
domingo, 22 de febrero de 2009
¿¿Que te cuentas??
Hola a tod@s,
Bienvenido al blog del 40 Aniversario.
Despues de recibir sugerencias y viendo que el foro es un sitio para opinar no para contar grandes cosas, hemos abierto este blog. Aqui os podreis extender y contar las cosas que os pasaron en el Junior y que quereis compartir.
Asi que... habla (escribe) que todos escuchamos (leemos).
Bienvenido al blog del 40 Aniversario.
Despues de recibir sugerencias y viendo que el foro es un sitio para opinar no para contar grandes cosas, hemos abierto este blog. Aqui os podreis extender y contar las cosas que os pasaron en el Junior y que quereis compartir.
Asi que... habla (escribe) que todos escuchamos (leemos).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
