Segur que moltes vegades, al fer una activitat o al tornar a casa després d'un dissabte hem pensat: "açò no aprofita per a res, és predicar en el desert, no va servir de res, no escolten, no lis arriba dins..." Jo he tingut eixa sensació i he escoltat a molts educadors expressar-ho.
Per què pensem que el nostre esforç no serveix?
Perque equivoquem la nostra función com agents de pastoral. La nostra misió no és replegar els fruits que donen els xiquets, és sembrar la llavor de l'Evangeli per a que cresca en ells. És com el que planta una llavor de pi en el camp, amb tota la il·lusió però amb la seguretat que mai disfrutarà de la seua ombra.
Recordes quan tú eres el xiquet? Qui eren els teus educadors? Els recordes? Quina era la teua actitud en el centro? Pensa que segur que el teus educadors eixien cada dissabte pensant: "açò és predicar en el desert"
Però resulta que, anys després, quan els teus educadors ja no estan centre i carreguen en la xiocoteta insatisfacció de no haver aconseguit tot el que esperaven, l'arbre dona frits i eixos brutos que pasaven de tot comencen a invertir temps i ganes en anunciar l'Evangeli.
Pensem en estes coses quan ens arribe el cansament i la decepció.
Ye Rafa sempre te s'han donat be les reflexions... encara no has perdut la practica!!!!
ResponderEliminarP.D. Malgrat estigues major.