Records

Recorde com si fora ahir el meu primer dissabte de vesprada en els Juniors de Sant Lluís. Diferent poble, diferent parròquia, educadors desconeguts, sense quasi xiquets...
Jo venia a Torrent a tirar una mà perquè faltaven educadors, però així i tot hi havia dissabtes que érem més educadors que xiquets; era desesperant, almenys per a mi.
Per què seguírem? Com continuàrem? Doncs, ja ho sabeu. Les forces no eren sols les nostres, com les ganes, la constància, les hores...
Crec que és la més gran lliçó que he aprés, perquè la vaig viure: quan nosaltres ho donem tot per perdut, quan pensem que no hi ha eixida, Jesús ens acompanya i ens dóna forces.
D'açò ja fa més de 10 anys i alguns d'aquells pocs xiquets i xiquetes ara són educadors.
Gràcies a tots i gràcies a Déu per arribar als 40!

SEMPRE UNITS!