Nacho Burguera

Hola a tots/es.
En primer lloc enhorabona a tota la gran família que formen, o formarem, part en el Júnior de Sant Lluís, sobretot als què feu possible este bloc, com ja vaig comentar em pareix fantàstic esta manera de compartir experiencies.
L'altre dia vaig comentar amb un antic educador este tema del 40 aniversari, i el primer que em comenta; "che, dels 40 anys, jo vaig estar 15", açò va fer pensar en els anys que jo vaig pasar al júniors i efectivament des de xicotet fins a bén jove, també van molts anys, sobre 16 o 17anys, i açò representa mitja vida per a mi.
Desde la reunio que vaig tindre l'altre dia en el centre per a preparar la taula redona, vaig proposar este bloc perquè tots compartirem "batalletes" o millor dir experiencies i anecdotes que tots em viscut d'una manera o una altra, per a recordar entre tots i reencontrarse amb elles, en estes activitats que ens presenten. Estic segur, que tal com diu el lema "40 aniversari camí de vida, camí de fe" el júnior a supòsat açò per a tots els que d'alguna manera o una altra em treballat per ell. Vivencies de qualsevol tipus, infantils, juvenils i parelles que hui son famílies formades a partir de coneixers en el Júniors, com es el meu cas, i el de molts.
No es poc el que hem disfrutat i viscut al Júnior de Sant Lluís, moltes d'estes coses ens han fet com hui som, persones obertes a la realitat social i critiques amb el que ens rodeja, amb una clara vocacio de donar-se als demés desinteresadament.
Per tot açò vos invite a compartir alguna de les els vostres experiencies personals, les meues experiències van ser inumerables, com també va ser la gent que vaig conéixer, que hui veig i les que no veig i guarde el seu record, amb gran estima.

BATALLETA PERSONAL:
Jo recorde el meu primer campament als 8 anys, amb el cant de “Camisas verdes”, la lletra em be ara a la memòria deia així;

“Son amigos nada más, de los montes bajaran,
llevaran camisas verdes, y el honor no les faltara…..”
(no patiu que no recorde mes, la meua neurona no dona per a molt de mes)

No se si tots estareu d'acord amb què les lletres han cambiat en poc el seu crit de compromís i vinculacio al moviment, esta vindria a comparar-se a la que uns anys depres cantabem;

“Froto mis ojos, es un cuento real, soy un Junior y debo amar, Jesús me quiere no le puedo fallar, juntos empecemos a andar, unete conmigo a cantar…….”
(increïble peró cert….)

Si les cançons les redorde amb gran sentiment, i em transporten a epoques pasades, on mes s'ha cantat a sigut als campaments, acampades, excursions, que sempre han sigut les meues preferides. Dels meus primers campaments l'activitat millor considerada erá “asalto al castillo”, "el juicio del zorro", "la nit de terror", la més “informativa” els marujils, (diari dels cotilleos que solien ocurrir en els campaments), recorde en el campament del any 1991 en Aras de Alpuente, vaig coneixer a Laura, ara es la meua dona. Ella i jo varem ser protagonistes d'un d'aquells cotilleos. Pareix ser que la redactora estaba ben informada, jejejeje. Recorde els diplomes acreditatius de aquell campament varem ser:
- "A Nacho por llegar y besar el Santo"
- "A Laura por IGNACIANA"
(Espere vore algú per a que meu explique, per que encara no els entenc........)
(Seria per Sant Ignaci 31 Juliol que va ser quant acaba el campament???!!!)

I fins a ací el meu rotllet, ara vull el teu, compta'm, compta'm.......