Buscant marxes... por Luis Ros

Recorde una anècdota que es prou simpàtica que ens passa a Rafa Bauset i a mi. No recorde be l’any..., anàvem a Benageber de campament i unes setmanes abans anàrem Kassola, Vicent, Rafa i jo a vore marxes. Fins ací tot be, varem esmorzar al bar del poble i desprès fora Vicent ens explicà com agafar el P.R o G R (encara no ho tinc clar) per a fer la marxa, be doncs resulta que Rafa estava parlant en Nico i jo estava passant un "mazo" de Vicent mentres ell en el mapa em deia per on tenien que anar. Total que quan ja portàvem caminant 1 hora, es trobem un pont i un altre camí; ja esta... ja esta el dubte de si el creuem o no el pont... que ens havia dit Vicent... ni idea.
Be al final creuarem el pont i començarem a caminar. Che tu el camí no acabava mai, i damunt nomes portàvem 1 cantimplora de litre que hàbilment havia agafat Rafa per a la ocasió, total que eren les 2 del mig dia en la solana de juliol i nosaltres estàvem prou perduts en mig de la muntanya. Pero al rato de estar caminant ocorregué el miracle, varem veure allà baix el pantà de Benageber, che tu quina alegria!!! baixarem corrent fins que arribarem a la carretera i varem vore a Nico i Vicent a l’altra part, nosaltres els cridarem i ells no ens veien, fins que finalment es giraren i ens varen veure i ens van dir: “Però que collons feu ahi?”, en eixe moment Rafa i jo lo únic que varem dir es: “Porteu aigua?” i crec que en ma vida havia begut en tantes ganes...

Moraleja que varem aprendre: “Mai creues un pont si no estàs segur si eixe es el camí”.